I ara sí comencem amb el romànic.
De la mà de Manuel Galiana vaig descobrir una joya del romànic que se nom san Baudelio de Berlanga. A fòra de la ruta que porta de Pisa a Catalunya, però. Aquesta joya em va proporcionar l'autèntic plaer del descobriment. Per la seua situació geográfica : allà perduda pels camps de Sòria. Pel desconeixement : no n'havia sentit mai parlar, tinc l'instint però molt fidel-, - com va ocòrrer, sense falses modèsties, amb Bartok, Satie, o Marin Marais, que a hores d'ara ocupen primers llocs a quansevol antologia -. Per la seua bellesa : hi ha que la qualifica com la Capella Sistina de la pintura mozàrabe. Pel seu sincretisme : a san Baudelio está el segle X tot sencer, romànic, mozàrab, morisc, tot alhora, sense divisions ni classificacions acadèmiques.
Des d'aquell dimarts, 25 de març, què vaig tindre la sort de pillar aquesta info a la TVE2, no m'estic de cercar san Baudelio. Per internet vaig reunir un bon munt d'info i fotografies. Ara me trobe amb la que podrà ser la guia per enllestir el treball : La revista Goya, - num 322, pp. 3-22 -, m'obsequia amb un estens reportatge sobre l'ermita! "San Baudelio de Berlanga, cien años después. Balance historiográfico y nuevas interpretaciones, per Marta Poza Yagüe (http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=271498) que des d'ara será professora nova en románic.
